CA EN ES
Expressió filtres
URL consulta: http://odata.sabadell.cat/odata4Productor/odata4Productor.svc/Nomenclator/
(Cliqueu per veure resultats com XML/Atom)
Baixa com
IdNSBDIdNomSiglesParticulesNomViaNomComposatViaDataAprovacioPlacaOrdinariaPlacaExplicativaReferenciaGrupGentSabadellGrupIndustriaTextilGrupDonesGrupMusicaMapaFitxa
15080449c.deZuricc. de Zuric1997/09/24Carrer / de / ZuricCarrer / de / Zuric / Ciutat de la Suïssa alemanya Ciutat de la Suïssa alemanya, capital del cantó homònim, situada a banda i banda dels rius Limmat i Sihl, a la desembocadura del llac de Zuric. D'origen celta, la ciutat és documentada des del segle II amb el nom de "Turus", que els romans convertiren en "Turicum". Zuric és el principal nucli industrial, comercial i financer de Suïssa. I és també la ciutat on el 1916 s'originà al Cabaret Voltaire el moviment Dadà, que revolucionà l'art i la cultura del segle XX. * * * El carrer de Zuric es troba al barri de Can Llong, en què els vials porten noms de ciutats europees. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=449http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=449
15081450c.deZurbanoc. de ZurbanoCarrer / de / ZurbanoCarrer / de / Zurbano / Martín Zurbano / Logronyo 1788 - 1845 / MilitarMartín Zurbano (Logronyo, 29 de febrer de 1788 - 21 de gener de 1845). Militar. Va començar la carrera militar a la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal va ingressar a la Milícia Nacional per lluitar contra els absolutistes. A partir de 1840 es va unir a Espartero, quan aquest era regent del Regne, i, nomenat comandant general de Biscaia, va participar en el bombardeig de Barcelona el 1843. Sabadell, que s'havia rebel·lat contra Espartero el mateix dia que Barcelona, el 6 de juny de 1843, va ser objecte de la repressió dels generals Espartero, Seoane i Zurbano, encarregats de sufocar la revolta popular a Catalunya. El 1845, en un pronunciament militar en què proclamava la constitució de 1837 i demanava el retorn d'Espartero, Zurbano va ser derrotat per l'exèrcit governamental i el van condemnar i afusellar a Logronyo. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=450http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=450
15082451c.deZorrillac. de ZorrillaCarrer / de / ZorrillaCarrer / de / Zorrilla / José Zorrilla y Moral / Valladolid 1817 - Madrid 1893 / Poeta i dramaturg castellàJosé Zorrilla y Moral (Valladolid, 21 de febrer de 1817 - Madrid, 23 de gener de 1893). Poeta i dramaturg castellà. Es donà a conèixer amb la lectura d'uns versos dedicats a Larra durant el seu enterrament. Residí a França des de 1845 i en diverses etapes, a Mèxic de 1855 a 1866 i, entremig, el 1858, passà un any a Cuba. Tornà a la península el 1866 i s'instal·là a Madrid. La seva poesia es caracteritza per un viu colorisme i per l'exuberància i la musicalitat dels seus versos, que s'inspiren en llegendes i tradicions medievals i en motius històrics. Destaquen algunes obres líriques, però sobretot les llegendes, d'un gran dramatisme i una gran força descriptiva. En prosa sobresurten un llibre de memòries de la seva estada a Mèxic, La flor de los recuerdos, i la seva autobiografia, Recuerdos del tiempo viejo. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=451http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=451
15083452rda.deZamenhofrda. de Zamenhof1979/05/30Ronda / de / ZamenhofRonda / de / Zamenhof / Lejzer Ludwik Zamenhof / Bialystok 1859 - Varsòvia 1917 / Lingüista creador de l'esperantoLejzer Ludwik Zamenhof (Bialystok, 15 de desembre de 1859 - Varsòvia, 14 d'abril de 1917). Oculista, lingüista i escriptor polonès, d'origen jueu, creador el 1887 de l'Esperanto, nom que prové del pseudònim que feia servir en les seves obres. Va escriure poesia, assaig i obres gramaticals en rus, jiddisch, esperanto, polonès, francès i alemany. Traduí a l'esperanto la Bíblia i obres de Goethe, Schiller, Heine, Shakespeare, Gogol i Andersen. El 1909 assistí al Congrés Universal d'Esperanto que se celebrava a Barcelona, on conegué Francesc Layret, que féu el discurs de benvinguda. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=452http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=452
15084453c.deYesac. de Yesa1965/11/19Carrer / de / YesaCarrer / de / Yesa / Pantà del riu Aragó Pantà del curs mitjà del riu Aragó, al peu de la serra de Leyre, situat al límit entre Aragó i Navarra. De l'embassament de Yesa, neix el canal de Las Bardenas que porta aigua al sud de Navarra, a Las Bardenas Reales, i a la comarca saragossana de Cinco Villas, en què ha propiciat la creació de 75.000 ha de regadiu. Inaugurat el 1960, el pantà té una capacitat de 470 milions de m3 i ocupa una superfície de 1.900 hectàrees. * * * El carrer de Yesa es troba al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'embassaments i estanys. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=453http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=453
15085454pl.delsXiprerspl. dels Xiprers1970/10/08Plaça / dels / XiprersPlaça / dels / Xiprers / Arbre del grup de les coníferes (Cupressus sempervirens) Arbre del grup de les coníferes (Cupressus sempervirens), de capçada alta i afuada, de fulles escamoses de color verd fosc i fruits arrodonits. Es cultiva en jardineria i, arredossat a les masies, era símbol d'hospitalitat. * * * La plaça dels Xiprers es troba al barri de Can Deu, on els carrers i les places porten noms d'arbres. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=454http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=454
15086455pl.deXavier Sanahujapl. de Xavier Sanahuja1985/10/30Plaça / de / Xavier SanahujaPlaça / de / Xavier Sanahuja / Xavier Sanahuja i Forgas / Sabadell 1897 - Logronyo 1959 / Republicà federalXavier Sanahuja i Forgas (Sabadell, 5 de novembre de 1897 - Logronyo, 1959). Republicà federal. El novembre de 1926 intervingué ens els Fets de Prats de Molló, l'intent d'ocupar militarment Catalunya per proclamar-hi la República Catalana, dirigit per Francesc Macià i Estat Català. Va escriure el llibre I de Prats de Molló a la Generalitat, una visió crítica, d'un protagonista dels fets, que va aixecar molta polèmica. Després de Prats de Molló, Sanahuja visqué uns anys exiliat a Niça, regentant una tintoreria. SíNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=455http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=455
15087456c.delXalocc. del Xaloc1990/11/28Carrer / del / XalocCarrer / del / Xaloc / Vent del sud-est Vent càlid que bufa del sud-est, procedent del desert del nord d'Àfrica, que arriba humit a Catalunya després de sobrepassar la Mediterrània. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=456http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=456
15097466ptge.deVillarptge. de Villar1965/12/09Passatge / de / VillarPassatge / de / Villar / Francisco del Villar Lozano / Múrcia 1828 - Barcelona 1903 / ArquitecteFrancisco de Paula del Villar Lozano (Múrcia, 22 de gener de 1828 - Barcelona, 1901). Arquitecte. Instal·lat a Barcelona, formà part de l'Escola de Mestres d'Obres des de 1853 i el 1856 restaurà l'església del Pi. És l'autor de l'absis de Montserrat i del primer projecte de la Sagrada Família, iniciat el 1882, projecte que l'any següent fou encarregat a Gaudí. Va ser president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i director de l'Escola d'Arquitectura. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=466http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=466
15088457c.deWagnerc. de Wagner1955/12/29Carrer / de / WagnerCarrer / de / Wagner / Richard Wagner / Leipzig 1813 - Venècia 1883 / CompositorWilhem Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883). Músic alemany, compositor, director d'orquestra i un gran teòric de la música. A diferència dels altres compositors, Wagner escrivia els textos i creava les escenografies de les seves pròpies òperes. Wagner va transformar el pensament musical amb la idea de l'obra total, síntesi de poesia, arts visuals, musicals i dramàtiques, que va reflectir especialment en la monumental tetralogia L'anell dels Nibelungs [L'or del Rin, La Valquíria, Sigfried i El capvespre dels déus]. Les composicions de Wagner es caracteritzen per un ric cromatisme, pel contrapunt, l'harmonia i l'orquestració i, especialment, per l'ús del leitmotiv, temes musicals associats a persones, llocs o sentiments, que evoquen situacions anteriors i creen una xarxa d'al·lusions musicals i complicitats per arribar a formar una melodia sense fi. NoNoSíNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=457http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=457
15089458c.deWalter Benjaminc. de Walter Benjamin1999/04/28Carrer / de / Walter BenjaminCarrer / de / Walter Benjamin / Walter Benjamin / Berlín 1892 - Portbou 1940 / Filòsof jueu alemany. Morí suïcida perseguit pels nazisWalter Benjamin (Berlín, 15 de juliol de 1892 - Portbou, 26 de setembre de 1940). Filòsof, crític literari i traductor alemany d'origen jueu. Col·laborador de l'anomenada Escola de Frankfurt, va evolucionar des del misticisme jueu fins al materialisme històric. A part dels seus assaigs, són conegudes les traduccions que va fer de Balzac, Marcel Proust i Baudelaire, i la seva obra La tasca del traductor és tot un referent de la teoria de la traducció. Entre la seva obra assagística, el 1920 va escriure El concepte de la crítica d'art dins el romanticisme alemany, que li valgué un cum laude a la universitat de Berna. Fins a 1925 va preparar la tesi doctoral Origen de la tragèdia alemanya, rebutjada per la universitat de Frankfurt i publicada el 1928. Des de 1933, després de l'assalt de Hitler al Reichstag i la persecució de jueus i intel·lectuals d'esquerres, es va veure obligat a escriure amb pseudònim i a emigrar a París i a Nova York. El gener de 1940, de retorn a París, va escriure el seu darrer llibre, Tesis sobre la filosofia de la història, que restà inacabat. L'agost de 1940, després d'obtenir un visat per viatjar als Estats Units, se n'anà sud avall, estalonat pels nazis, per travessar la península Ibèrica i embarcar-se a Portugal. Però Benjamin va morir a Portbou el 26 o el 27 de setembre, en circumstàncies no aclarides, després que la policia franquista hagués interceptat el grup de jueus en què s'integrava. Algunes fonts han atribuït la seva mort al suïcidi, per evitar que la policia espanyola el lliurés a la Gestapo. A Portbou, davant el cementiri on és enterrat, el memorial Passagen, de l'escultor Dani Karavan, recorda Benjamin i tots els que com ell s'hagueren d'exiliar, perseguits per raons ètniques, culturals o polítiques, en cerca de la llibertat. Un vidre clou arran del penya-segat l'escala corredor del memorial amb paraules del mateix Benjamin: "És tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica està consagrada a la memòria de qui no té nom". NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=458http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=458
15090459c.delsVosgesc. dels Vosges1955/12/29Carrer / dels / VosgesCarrer / dels / Vosges / Serralada de l'est de França Massís de l'est de França, paral·lel al Rin, antigament anomenat Vosegus, que s'estén de sud-oest a nord-est al llarg de 250 km entre la vall de Saverne al nord i el pas de Belfort al sud. El cim culminant és el Ballon de Gebweiler, de 1.424 m. La vall del Rin separa els Vosges de la cadena de la Selva Negra. El carrer dels Vosges es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i muntanyes. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=459http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=459
15091460pl.delsVirreispl. dels VirreisPlaça / dels / VirreisPlaça / dels / Virreis / El virrei és un alt funcionari que governa amb plens poders un país o una regió en nom i representació del rei. En alguns territoris de la Corona catalanoaragonesa els monarques crearen virreis. Ho van fer a Sicília (1415), a Sardenya (1417) i a Nàpols (1505). L'actuació dels virreis sovint va ser causa de revoltes i a vegades hagueren de dominar moviments republicans o sobiranistes. Els virreis procedien de famílies aristocràtiques i solien ser militars d'alta graduació o prelats de l'Església. Els Reis Catòlics instituïren els virregnats d'Aragó, de Navarra, de Galícia i d'Índies, i Carles V va crear el càrrec de virrei de Nova Espanya (1535) i el del Perú (1544), que entre 1761 i 1776 va ser ocupat per Manuel Amat i de Junyent, el virrei Amat. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=460http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=460
15092461c.deVirgilic. de Virgili1955/12/29Carrer / de / VirgiliCarrer / de / Virgili / Publi Virgili Maró / Andes, Màntua, 70 aC - Bríndisi 19 aC / Poeta romàPubli Virgili Maró (Andes, Màntua, 15 d'octubre del 70 aC - Bríndisi, 21 de setembre del 19 aC). Poeta romà. Nascut al nord d'Itàlia, prop de Màntua, era fill de propietaris de terres amb prou mitjans per enviar-lo a estudiar a Cremona, a Milà i després a Roma. Es donà a conèixer com a poeta amb les Bucòliques o Èglogues, deu petits poemes de tema pastoral que seguien el model grec de Teòcrit. Traslladat a Roma, l'èxit d'aquests poemes li va franquejar l'entrada al cercle de Mecenes i l'apropà a August, el qual li cedí un mas prop de Nàpols on pogué escriure la seva obra lluny dels convulsos esdeveniments de l'època. Entre el 37 i el 30, escriu les Geòrgiques, sota el mestratge d'Hesíode, que comprèn quatre llibres sobre agricultura, en què elogia la vida al camp i exalta l'amor a la natura. A l'Eneida, escrita entre el 30 i el 19 aC, Virgili recull la llegenda segons la qual els orígens de Roma es remunten a l'Enees fugitiu de Troia que s'estableix al Laci amb el seu fill Ascani i, d'altra banda, glorifica la família Júlia fent-la descendent d'Ascani; crea així una dinastia per a la gran Roma sorgida de la pau octaviana i la restauració de l'Imperi. L'ennobliment dels orígens de Roma, la lloança de les virtuts romanes i l'enaltiment de la família Júlia van fer de l'Eneida l'epopeia nacional i Virgili esdevingué el poeta de Roma, model de llengua i de poesia que aviat es convertiria en un clàssic i deixaria una empremta profunda a tota la cultura occidental. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=461http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=461
15093462c.de lesVioletesc. de les Violetes1970/05/27Carrer / de les / VioletesCarrer / de les / Violetes / Flors boscanes de la família de les violàcies Flor boscana de la família de les violàcies, de color blau lilós i molt aromàtica. El carrer de les Violetes es troba al barri del Torrent del Capellà, zona de vials amb noms de plantes i flors. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=462http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=462
15094463ptge.de laVinyaptge. de la VinyaPassatge / de la / VinyaPassatge / de la / Vinya / Passatge d'accés a l'EP de Can Puiggener, que es va construir sobre els terrenys d'una antiga vinya. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=463http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=463
15095464ptge.deMoscouptge. de Moscou1997/09/24Passatge / de / MoscouPassatge / de / Moscou / Ciutat i capital de Rússia Ciutat i capital de Rússia, de més de 10 milions d'habitants, situada a la riba del riu Moskva, que donà nom a la ciutat. Durant bona part del segle XX va ser també capital de la URSS i ho havia estat de l'Imperi rus dels tsars fins al segle XVIII. El Kremlin, situat a la famosa plaça Roja, és el centre geogràfic de la ciutat, la seu del govern i el centre polític de la Federació Russa i de la Confederació d'Estats Independents. * * * El passatge de Moscou es troba al barri de Can Llong, on els carrers porten noms de ciutats europees. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=464http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=464
15096465c.deVillarroelc. de VillarroelCarrer / de / VillarroelCarrer / de / Villarroel / Antoni de Villarroel i Peláez / Barcelona 1656 - Segòvia 1742 / Defensor de Barcelona, l'Onze de Setembre del 1714Antoni de Villarroel i Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726). Comandant de les forces catalanes que defensaven Barcelona l'Onze de Setembre de 1714. Villarroel fou un militar, fill de militar gallec i de mare asturiana. El dia 11 de setembre de 1714, davant la feblesa de les defenses barcelonines i havent caigut ferits ell i Rafael Casanova, suggerí al coronel Ferrer que, seguint l'oferiment del duc de Berwick, toqués a capitulació per evitar el saqueig de la ciutat i l'assassinat en massa. Malgrat les seguretats donades per les forces felipistes, els caps militars que defensaven Barcelona i el mateix Villarroel van ser empresonats. Villarroel va ser tancat al castell d'Alacant, d'on passà al de la Corunya i al de Segòvia. Va ser alliberat arran de la pau de Viena. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=465http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=465
15098467c.deVilarrúbiasc. de VilarrúbiasCarrer / de / VilarrúbiasCarrer / de / Vilarrúbias / Feliu Vilarrúbias i Busquets / Sabadell 1812 - 1884 / Alcalde i advocatFeliu Vilarrúbias i Busquets (Sabadell, 12 d'octubre de 1812 - 1 de setembre de 1884). Alcalde i advocat. Cursà Dret i Teologia a la Universitat de Cervera, on fou condeixeble del filòsof Jaume Balmes. Acabats els estudis, s'establí a la casa paterna del raval de Fora de Sabadell i aviat assolí prestigi com a advocat, de manera que els companys de professió el van designar representant en el Congrés Català de Jurisprudència. Va col·laborar en els periòdics barcelonins El Vapor i El Telégrafo i el 1856 va publicar la seva obra més notable L'autoritat i la llibertat en harmonia i va deixar inèdita L'estat polític civil i social de l'home. També va traduir del francès, en col·laboració amb Josep Sardà, diverses obres de jurisprudència, entre les quals destaca La leyes civiles en su orden natural. Va intervenir en la constitució de la Societat de la Mina d'Aigües i cooperà en la fundació de l'Hospital i Casa de Beneficència, al solar que avui ocupa la plaça de l'Alcalde Marcet. Diputat provincial de 1860 a 1864, aconseguí que la Diputació de Barcelona accedís a obrir la carretera de Sabadell a Caldes, després de construir el pont sobre el Ripoll, conegut de sempre com a pont de la Salut, que es començà el 1862 i s'inaugurà el gener del 1864. Durant el seu mandat com a alcalde de Sabadell, entre 1867 i 1868, va fer construir la via que uneix el carrer de Quevedo a la ctra. de Caldes, que s'havia de dir d'Isabel II i acabà sent passeig de la Revolució. SíNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=467http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=467
15099468ptge.deVilanovaptge. de Vilanova1939/05/27Passatge / de / VilanovaPassatge / de / Vilanova / Pere Vilanova i Munné / Sabadell 1865 - 1929 / Antic propietari i ebenistaPere Vilanova i Munné (Sabadell, 27 de gener de 1865 - 1 de setembre de 1929). Ebenista i propietari de terres. Fuster ebenista que treballà per als més reputats mestres d'obres i per a la parròquia de Sant Fèlix. L'any 1904 comprà a Feliu Formosa un terreny a la Creu Alta, rere el vapor de ca n'Arqué, on hi havia hagut el forn rajoler d'en Garrosset. Va aplanar el camp que era l'irregular terrer de la bòbila i l'anivellà amb els carrers confrontants, que avui són els de Sant Miquel, Vila Cinca, Paco Mutlló i Montseny, i aconseguí el permís municipal per obrir-hi un passatge i construir-hi el primer rengle de cases. L'Ajuntament, en reconeixement de l'esforç que hi havia esmerçat l'ebenista, anomenà el nou carrer passatge d'en Vilanova. SíNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=468http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=468
15100469c.deViladomatc. de ViladomatCarrer / de / ViladomatCarrer / de / Viladomat / Antoni Viladomat i Manald / Barcelona 1678 - 1755 / PintorAntoni Viladomat i Manald (Barcelona, 20 de març de 1678 - 22 de gener de 1755). Pintor, un dels màxims representants del Barroc català. Bona part de la seva producció pictòrica s'ha perdut, però se'n conserva una mostra significativa al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que recull els quadres de les Quatre estacions i la sèrie dedicada a la Vida de Sant Francesc d'Assís, que decoraven el claustre de l'antic convent de franciscans de Barcelona. La pintura religiosa de Viladomat és d'una gran sobrietat i d'un sentimentalisme contingut, malgrat les exageracions tan freqüents en el barroquisme de la seva època. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=469http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=469
15101470c.deVila Cincac. de Vila Cinca1942/04/16Carrer / de / Vila CincaCarrer / de / Vila Cinca / Sabadell 1856 - Sant Sebastià de Montmajor 1938 / PintorJoan Vila i Cinca (Sabadell, 29 de febrer de 1856 - Sant Sebastià de Montmajor, 2 de desembre de 1938). Pintor. Estudià a Llotja, amb Josep Serra i Porson, i assistí a l'acadèmia de Tomàs Moragas. L'Ajuntament de Sabadell el pensionà per estudiar a l'Academia de San Fernando de Madrid i, sota el mestratge de Carlos de Haes, a l'Escuela Superior de Bellas Artes. Abans d'anar a Madrid, pels volts de 1880, o el 1877 segons altres fonts, amb Joan Figueres, Ramon Quer i Josep Espinalt varen fundar l'Acadèmia de Belles Arts, en una sala i alcova del tartaner Silvestre, al carrer de Sant Pau. El 1912, juntament amb Vicenç Renom, va iniciar unes excavacions a la serra de la Salut, al poblat ibèric i romà d'Arraona. I aquell mateix any, l'ajuntament el va nomenar director de la Junta de Museus i Excavacions que s'acabava de constituir. Va ser professor de dibuix general i artístic a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, i de dibuix i pintura als Escolapis. El 1929 va ser nomenat professor de perspectiva i pintura a l'Escola del Treball, que s'havia inaugurat feia poc. Vila Cinca va ser un aquarel·lista molt dotat i un paisatgista naturalista d'una gran força expressiva. SíNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=470http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=470
15102471c.deViladamorc. de Viladamor1925/03/06Carrer / de / ViladamorCarrer / de / Viladamor / Antoni Viladamor / Barcelona segle XVI / Historiador i arxiver reial Antoni Viladamor (Barcelona, segle XVI). Historiador, arxiver reial de la Corona catalanoaragonesa i administrador de la família Recassens. Per encàrrec de la cort va escriure la "Primera part de la història general de Catalunya", que comprèn des del diluvi fins a la invasió serraïna i dóna notícia dels vestigis romans coneguts a l'època, especiament de Barcelona i de Tarragona. Va morir abans de poder completar l'obra. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=471http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=471
15103472pl.deVila Arrufatpl. de Vila Arrufat1989/10/25Plaça / de / Vila ArrufatPlaça / de / Vila Arrufat / Antoni Vila Arrufat / Sabadell 1894 - Barcelona 1989 / PintorAntoni Vila Arrufat (Sabadell, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989). Pintor, gravador i muralista. S'inicià amb el seu pare, Joan Vila Cinca, i a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. Estudià a Llotja el 1911, en ple esclat del Noucentisme, i a l'Academia de San Fernando de Madrid. El 1919, després d'intervenir en la formació del Grup de Sabadell, anà pensionat a París i el 1923 viatjà per Itàlia, d'on retornà molt influït pels prerenaixentistes. La seva obra, entre realisme i noucentisme, se centrà aleshores en la figura, que, en formar família el 1928, derivà aviat cap a les maternitats. Als anys trenta participà activament en la vida barcelonina i obtingué diversos premis a Barcelona, Madrid, Venècia o Berlín. Durant la Guerra Civil es retirà a Sant Sebastià de Montmajor i en la llarga postguerra espanyola s'orientà cap a la pintura mural religiosa. D'aquesta època són les pintures al fresc amb què decorà el santuari de la Mare de Déu de la Salut, reconstruït després de l'incendi que va sofrir el 1936. L'any 1983 l'Ajuntament de Sabadell li concedí la Medalla de la Ciutat, igual que el 1980 l'havia concedida a Joan Oliver i Sallarès. SíNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=472http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=472
15137506c.deValentí Almirallc. de Valentí Almirall1985/10/30Carrer / de / Valentí AlmirallCarrer / de / Valentí Almirall / Valentí Almirall i Llozer / Barcelona 1841 - 1904 / Polític i escriptorValentí Almirall i Llozer (Barcelona, 8 de març de 1841 - 20 de juny de 1904). Escriptor i polític republicà federal, considerat un dels ideòlegs del catalanisme polític d'esquerres i gran difusor de les idees federalistes. Es llicencià en dret a la universitat de Barcelona, però exercí ocasionalment i es dedicà més a la vida política. Així el 1868 participà en la Revolució de Setembre a Barcelona, va intervenir en la fundació del Partit Republicà Federal i va dirigir El Federalista. El setembre de 1869, després de prendre part en la revolta federal de Barcelona, va ser empresonat a les Balears, d'on aconseguí evadir-se i arribà a Alger. Residí aleshores un temps a Marsella fins que, acollint-se a una amnistia, retornà a Barcelona. El 1873 intervingué en la creació de l'Escola Industrial i Mercantil de Sabadell, de la qual fou director, precedent de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis del 1902. El 1879 va fundar el primer diari en llengua catalana, El Diari Català, iniciat el 4 de maig amb la Festa dels Jocs Florals. Tres anys més tard, impulsava la creació del Centre Català, entitat cívica que defensava els interessos culturals i econòmics de Catalunya. L'any següent va ser redactor ponent de la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, coneguda com a Memorial de greuges, i es traslladà a Madrid amb la Comissió que la lliurà a Alfons XII. El 1886 va publicar la seva obra més influent, Lo catalanisme, primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista. El carrer, un dels més nous del barri, segueix l'antic traçat del camí que des del c. de Garcilaso travessava la Riereta, pel pont construït perquè els carros accedissin a la fàbrica de cal Jepó, i anava fins a la serra d'en Camaró i can Rull, seguint el que ara és carrer de la Serralada. SíNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=506http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=506
15104473c.delVinhamalac. del Vinhamala1955/12/29Carrer / del / VinhamalaCarrer / del / Vinhamala / Muntanya dels Pirineus Massís dels Pirineus axials, de 3.303 m d'altitud, situat entre Gascunya i Aragó. Al Vinhamala hi ha el naixement de l'Ara, riu que travessa la vall d'Ordesa i constitueix una de les dues capçaleres del Cinca quan arriba a Aïnsa. El carrer del Vinhamala es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=473http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=473
15105474c.deVidalc. de Vidal1914/11/03Carrer / de / VidalCarrer / de / Vidal / Josep Vidal i Campaneria / Terrassa 1830 - ? 1893 / Alcalde de la Primera RepúblicaJosep Vidal i Campaneria (Terrassa, 27 de juny de 1829 - Sabadell, 19 de març de 1893). Alcalde de Sabadell durant la Primera República. Va néixer a Terrassa en una modesta família d'artesans i molt jove encara vingué a Sabadell a treballar-hi de pouaire. El 1868 formà part de la Junta Revolucionària que el 30 de setembre ocupà l'Ajuntament, acompanyat de Feliu Crespí i Cirera i de Joan Sallarès i Gorina, entre altres. El gener de 1870 va ser elegit alcalde de Sabadell, càrrec que exercí fins al 1872. Durant el seu mandat va destacar sobretot per la defensa del pla urbanístic dissenyat per l'arquitecte Francesc Daniel Molina el 1868 i per haver de mediar en el conflicte entre l'Ajuntament i els Escolapis per la construcció de l'edifici escolar de la plaça de Sant Roc. SíNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=474http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=474
15106475c.deVíctor Catalàc. de Víctor CatalàCarrer / de / Víctor CatalàCarrer / de / Víctor Català / Caterina Albert i Paradís / L'Escala 1873 - 1966 / EscriptoraCaterina Albert i Paradís (l'Escala, 11 de setembre de 1873 - 27 de gener de 1966). Escriptora naturalista, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català. Filla de propietaris rurals, la seva formació es limità a l'escola municipal i a un any de pensionat a Girona. La família, però, li desvetllà inquietuds artístiques i l'afició per la lectura. Començà a escriure de molt jove seguint els models literaris que imperaven a l'època: el naturalisme i, en menys proporció, el modernisme. A banda de les poc reeixides provatures poètiques i teatrals, on va excel·lir va ser en la narrativa, sobre la qual va exercir una gran influència a primers del segle XX. Es donà a conèixer amb Drames rurals, en plena vigència del modernisme, i seguiren Ombrívoles i Caires vius. Però sobretot és d'aquesta època la novel·la Solitud, sens dubte la seva obra mestra i una de les millors novel·les catalanes del segle XX. Coincidint amb el noucentisme, assajà noves formes narratives, com Un film (3.000 metres), Marines i Contrallums. I encara a la postguerra publicà un parell de reculls, Vida mòlta i Jubileu, molt allunyats ja de la força narrativa dels primers temps. Els darrers anys els va viure a l'Escala, malalta, sense gairebé moure's del llit. Va morir, nonagenària, el gener de 1966. NoNoNoSíhttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=475http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=475
15107476c.deVíctor Balaguerc. de Víctor Balaguer1973/10/31Carrer / de / Víctor BalaguerCarrer / de / Víctor Balaguer / Víctor Balaguer i Cirera / Barcelona 1824 - Madrid 1901 / Polític i historiadorVíctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 - Madrid, 14 de gener de 1901). Historiador, escriptor i polític progressista. Fill d'un metge liberal, que morí essent ell molt petit, inicià estudis de Dret, però els abandonà aviat per dedicar-se al periodisme i la literatura, decisió que provocà la ruptura amb la seva mare, que el desheretà. Va col·laborar en diaris liberals com El Constitucional i s'inicià en la literatura escrivint drames històrics seguint el corrent romàntic de l'època. Com a historiador, més que un investigador erudit, va ser un divulgador romàntic de la història de Catalunya. Va escriure Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, Instituciones y reyes de Aragón, entre altres. A Barcelona va fundar el diari La Corona de Aragón, d'ideologia progressista, en què feia manifestacions d'adhesió al passat nacional de Catalunya i exigia una descentralització per als territoris de l'antiga corona catalanoaragonesa. Va col·laborar en la restauració dels Jocs Florals i hi participà assíduament. A partir de 1868, amb Don Joan de Serrallonga, la seva producció dramàtica fou escrita en català. Entre les obres més conegudes hi ha: Les esposalles de la morta, Raig de Lluna i Los Pirineus, musicada per Felip Pedrell i traduïda al castellà, a l'alemany, a l'italià i a l'occità. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=476http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=476
15108477pl.deVicens i Vivespl. de Vicens i Vives1987/03/25Plaça / de / Vicens i VivesPlaça / de / Vicens i Vives / Jaume Vicens i Vives / Girona 1910 - Lió 1960 / HistoriadorJaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny de 1910 - Lió, 28 de juny de 1960). Historiador. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, entre 1926 i 1930, on va ser deixeble de Bosch i Gimpera. Durant la República va ser professor de l'Institut Escola, ajudant a la Universitat Autònoma i professor de l'institut de Figueres. Després de la Guerra, represaliat pel règim franquista, va haver de deixar la docència. Aleshores es guanyà la vida escrivint a Destino i publicant llibres de text i monografies de divulgació; d'altra banda, va col·laborar també en la creació d'una editorial dedicada a llibres de text. Havent guanyat dues càtedres d'història, successivament a Saragossa i a Barcelona, el 1950 va entrar en contacte a París amb els nous corrents de la historiografia europea, els Annales, que incidien en la importància dels fets econòmics. Fortament influït per aquest corrent, inicià una tasca renovadora de la historiografia peninsular amb la publicació de Aproximación a la historia de España, Juan II de Aragón, El gran sindicato remensa, El segle XV. Els Tastàmares o amb la col·laboració en obres col·lectives com la Historia social y económica de España y América. Fruit de la preocupació pels estudis d'història de Catalunya i amb el convenciment que ajudarien a replantejar d'una forma més realista la política de recuperació de Catalunya són un seguit de publicacions, entre les quals, la més coneguda i divulgada és la Notícia de Catalunya. NoNoNoNohttp://sal.sabadell.cat/Planol/?idnom=477http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=477
30 Items per pàgina (pàgina 1 de 46)